Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/30

Y amostrá nostra llengua á tots los pobles Llúria
 Y March á tots los cors.

 ¡Roger, vostre hom de ferro! ¡Ausias, nostre poëta!
Glória que l' una á l' altra s' unix, y que completa
Lo nostre distint geni; perque, sent tots germans,
Rius brolla, per nosaltres, de llet y mel la terra,
Y ab ses dures mamelles vos va nodrir la serra
 Dels antichs laletans.

 Forts, com los faigs que creix en ferrenys en ta montanya
De la mar, Barcelona, que tes muralles banya,
Tos fills en amples veles los vents feren captius;
Y ocupats nostres pares en més tranquiles lluytes,
Culliren, á mans plenes, les ensucrades fruytes
 En los vergers ombrius.

 Mes, aixís que les hores de batallar veníen,
Valerós l' un com l' altre, y ab igual pas, surtíen
Del hort y la montanya dos guerrejants estols;
Y ab lo mateix coratge, les hosts agermanades,
Del cavall de Sant Jordi seguíen les petjades
 Entre núbols de pols.

 Y quant les que 'ls havíen dictat los antichs segles
Pera bé dels reyalmes, prudents y sábies regles,
Menysprëar maquinaven reys mal aconsellats,
Coberts ab la gramalla, valents, llëals y dignes,
“Contrafur„ els cridaven tos Concellers insignes
 Y els nostres grans Jurats.

 Y aixís units romanen, d' una y altra germana,
De la Ciutat comptesa y la Ciutat sultana,