Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/31

Los noms pera memória de lo esdevenidor;
Y avuy yo vinch á dirlos, en inspirades troves,
Que gotjarán, unides també, les glóries noves
 D' un pervindre millor.

 Dels vells palaus caigueren per terra de murs de marbre,
Y en los durs blochs s' estenen les arrahils del arbre
A qui en les branques penjen candits fruyts de la pau:
Culliulos, d' eixe glavi trencat, que 'l temps robella,
Fent, oh ciutats glorioses, tú, del forcat la rella;
 Tú, 'l timó de la nau.

 Fills dels boschs y les ones, homens de pit de ferro,
Los que 'n les llunyes platges no us miren en desterro,
Perque viva la Pátria porteu sempre en lo pit;
Poble que á totes hores cants entonant alegres,
Del sant travall aixeques l' incens en núbols negres
 Fins al cel, dia y nit;

 Y vosaltres, vosaltres, als que lo front vos crema
En les brussentes planes lo sol de la verema;
Los que feu de la terra brotar les garbes d' or;
Los que, puntejant destres la cítara moresca,
Feu l' aixam de donzelles ballar á l' ombra fresca
 Dels tarongers en flor:

 Vingau los uns y els altres, y oixcau lo que vos diga
De les comunes glóries y la grandor antiga
Lo Trovador, que encara guarda l' antich parlar;
Y demprés, junts armantvos en la més santa guerra,
Desgarreu les fecondes entranyes de la terra,
 Solqueu la inmensa mar.