————
H catalans poëtes, los que dels nostres avis
Parleu la dolsa llengua volguda del meu cor,
Y ab los cantars que brollen dels vostres brussents llabis
Renéixer feu la viola y la englantina d' or!
¿Per qué, fills de les Muses, per qué aveu menysprëada
La llum alegre y nova que 'ns dona el sol naixent,
Y esperant la vinguda de una imposible albada,
Claveu ulls melancónichs en lo boyrós ponent?
¿Per qué, greus y plorosos, germans, yo vos contemple,
Cenyit lo front de mústich ciprer y agenollats
En los ombrívols pórtichs del solitari temple
Hon oblidats romanen los Deus dels temps passats?
Gran es, gran es la história que ab noble sanch va escriure
En los ditjosos segles de sos magnánims reys,
Aquell, de nostres pares, poble valent y lliure,
Que á les nacions en terra y en mar va dictar lleys.
