Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/38

Atenes y Palermo y Nápols y Cerdanya
Y la imperial Bizancio, regina de dos mars,
Encara vuy remembren la tremolor estranya
Ab que los crits sentiren dels fers almogavars.

Be feu, cuant delitantnos ab falagueres cobles
Les glóries llemosines canteu, nous Trovadors:
Viu esperó fon sempre dels generosos pobles
Les que als seus grans prohomens donem justes llahors.

Mes no vullau que tornen de nou los antichs segles,
Puix morts están per sempre los Jaumes y els Borrells;
En los seus fets gloriosos busquem llisons y regles,
Y en conte de plorarlos, tornemse dignes d' ells.

Dels venerats sepulcres no remogam les cendres;
Deixem dins d' ells la espassa, que 'l temps ya robellá;
Y oixcam, perque tal volta més clars deixen entendres
Allí los sants oracles del dia de demá.

Plassents y vers oracles de pau, de glória y ditja,
Que al home, que 'ls escolta més prop que enjamay vuy,
Li fan la dolsa oferta del grat jorn que desitja,
Y del que ya despunta lo lluminós matí.

¿No haveu sentit un himne de amor y de alegría?
Pujeu á les montanyes mes altes, oh germans;
Mireu vers eixa banda del cel hon naix lo dia,
Mireu rompre la albada, poëtes catalans!

Penides ya les races qu' enemistá la guerra,
S' acosten y agermanen, y bentost podrá ser