Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/39

Pátria de tots los pobles tota la inmensa terra,
Y comunal domini del home el mon sanser.

Aneu de vila en vila contant la bona nova;
Lloheu les noves glóries: travall, progrés y pau;
Y tó de profecía donant á vostra trova,
A la ciutat seguda sota 'l Monjuí, digau:

“Lo ceptre y la diadema pergueres, Barcelona;
Mes no plores, ¡oh Pátria! l' inmerexcut affront:
Deixa que 'l riu dels segles s' emporte una corona
Que estreta vuy seria pera ton noble front.

“Puix que ab cantars gotjosos derroques tes muralles,
Que pedra á pedra cahuen á perdres en la mar,
¿De qué 't servix la insignia que al foch de les batalles
Del ferro, qu' empunyaves, vares un temps forjar?

“Altra corona 't donen, millor, viuda Comptesa,
Los núbols de fum negre que aixeca fins al sol
El que l' ara sagrada, per Prometheo encesa,
De noble suhor banya, travallador estol.

“La mar que du ses ones de argent á tes riberes,
Falaga tes orelles ab lo soroll festiu,
Y tots los dies mires tornar cent naus lleugeres,
Com blaves oronetes que venen feels al niu.

“Tens platges delitoses, fructíferes campinyes,
Y plans que al sol s' estenen cuberts de oliverals;
Tens puigs hon entre roques florixen verdes vinyes,
Y serres que coronen de roures los tossals.