“Y en eixos camps flayrosos y en eixes grans montanyes
Als teus durs pits alletes rassa de nobles fills,
Que porten l' amor patri clavat en les entranyes,
Y el cor animós tenen dispost sempre als perills.
“¡Regina catalana, que Deu te benehixca!
¡Que tot temps humil sia ta mar y ton cel blau!
¡Que ab branques sempre verdes ton cap l' arbre cubrixca
Hon culls ab mans gotjoses los grats fruyts de la pau!
“¡Que á totes les naus teves els ómpliga la vela,
Quant de ta mar s' allunyen, lo dols vent de la sort!
¡Que totes puguen vore, quant vinguen, eixa estrela
Que encens per adressarles al quiet y anyorat port!
“¡Que sempre, com vuy, sies qui guanye la corona
En les renyides lluytes del profitós progrés,
Y may al Deu oblides que al frévol hom li dona
Lo seny, que sacra espurna del celestial foch es!„
Canteu aixis vosaltres, oh catalans poëtes;
Puix mal los gemechs diuhen ab vostra citra d' or;
Y puix que Deu vos dona la gran veu dels profetes,
Siau, siau apóstols de lo esdevenidor!
1865.
Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
