Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LES DOS MONTANYES.

————

I.


E

N mitj de costeres y timbes, que banya

Per mil fonts filtrada la neu perlejant,
Vestida de boyres, hi há un alta montanya
 Y en ella un Gegant.

 Pareix á qui mira llunyana sa testa,
Voltat de muralles fantástich castell;
Y el Cíclop, lo geni de l' aspra tempesta,
 Que trona sobre ell.

 Son ceptre es un roure, que als singles arranca,
Sa corona, els núbols, que aturen lo vol;
Mantell de sa esquena, la neu pura y blanca
 Daurada pel sol.

 Sa veu, vents que xiulen, penyals que rodolen,
Quant negra tronada trantolla els singlers,