Quant fuig de la cova lo llop, y s' envolen
Falcons y esparvers.
¿Per qué, així emboyrada, la Penyacolosa,
En mitj de vint serres aixeca el seu cap?
¿Per qué retruny trista sa veu espantosa?
¡Ningú al mon ho sab!
Allá en los encesos rostolls de mitjdia,
A la dolsa vora del mar adormit,
Hi há una altra montanya, que mostra la via
Al nauxer ardit.
Sos peus encatifen flairoses campinyes;
De murtra y baladres vestix sos barranchs;
Y veus á tothora garlandes de vinyes
Muntant pel seus flanchs.
L' oreig dols que agrunsa les líbiques palmes,
Li dú ab ses besades lo foch del estiu;
Colomes silvestres adins de ses balmes
Amaguen lo niu.
Lo sol tot lo dia son cim emporpora;
La gent serva d' ella recorts ben estranys;
Allá, entre ses roques, gentil Reyna mora
S'endorm, fa mil anys.
En dur llit de marbre s' endorm satisfeta,
Ab los ulls mitj closos mirant com se pert
