Damunt la mar blava la tendra oroneta
Que vola al desert!
En mitj de les roques y timbes que banya
Per mil fons filtrada la neu perlejant,
Contempla á la Bella, que en la altra montanya
S'endorm, lo Gegant.
Com pot, éll enlayra son cap, que ya toca
Al cel, que entre núbols flameja alentorn;
Y encen ses glassades entranyes de roca
Lo foch del mitjorn.
Contempla á la Verge, ses flors, ses garlandes;
Lo sol que bronzeja son pur front de neu;
La mar, que li canta cansons y corrandes,
Besantli el blanch peu!
Y tot quant ovira son cor asedega;
Retors mans y brassos, y ab rabia infernal,
Per segles de segles, retruny y llampega,
Clavat al penyal.
Y no sab la Verge, que allá baix reposa,
Per qué ab ulls de flama, per qué ab veu de tró,
Retruny y llampega la Penyacolosa,
Guaytant al Montgó.
