llengua materna, desfilava per davant dels seus ulls, mentres ab ells enrahonaveu, comentant algun passage del códice que tenieu entre mans, repetint algún romans trovat en un racó de les montanyes, ó contantlos aquells viatges que, avans que pensara ningú en crear les societats d' excursionistes, havieu fet, anant á soles y á peu, de poble en poble, regirant papers vells en los arxius abandonats, estudiant los origes y avansaments del art en les esglesies gótiques y romániques, sorprenent les tradicions históriques y la poesía popular en la boca del avia que adorm als petits ab les cansons de 'l antigor. Obrint adés uns grosos cartapacis, tots plens de lletra menuda, els mostraveu los tesors lliteraris, producte d' aquella replega; les relacions interminables de llibres catalans, valencians y mallorquins; lo riquíssim cansoner, ab centenars de cobles y corrandes, oracions y romansos, en los que la poesía popular pren totes les formes y colors; el diccionari en projecte,—¡en projecte llavors y avuy encara!—ab millers de paraules recullides amorosament assí y enllá, per tot arreu, vorá 'l Ter ó vorá 'l Llobregat, en les platges de Mallorca ó en les de Valencia, en los rabals de les viles; en les pagesies dels camps ó en amagades cabanyes de la boscuria; ‟y ¿s' ha de perdre tota esta riquessa? esclamaveu, mitj orgullós y mitj adolorit: ¿s' ha de mensyprear aquest idioma, gloriós en la historia, y que parlen encara algunes millonades d' homens dende 'l Pirineu fins los palmerals d' Elx? ¡Oh, no, no será! Vosaltres, los fills de Valencia, la ciutat del art, la ciutat de la poesía en los antichs Estats de la Corona d' Aragó, vosaltres teniu que marxar al front en la creuhada de la renaixensa.„ Aixís parlaveu, y escalfats tots tres per lo foch d' aquelles paraules, ideaven mil generosos projectes: estampar novament los llibres oblidats, refer les cróniques de Valencia, cantar ses glóries y gran-
