ven resolts en lo departament reservat, hon se guarden les joyes bibliográfiques, los eixemplars únichs, los incunables, los códices primorosament illuminats, los pergamins antiquíssims, los manuscrits originals. Allí vos trovaven, sempre estudiant afanyós lo naiximent y la historia gloriosa de la lliteratura valenciana; allí vos trovaven, restablint lo texto alterat d' una esparsa d' Ausias-March, investigant l' orige llegendari de les gestes de Tirant lo Blanch, buscant les costums d' altra etat en les satíriques cudolades de Jaume Roig, ó sa fé vivíssima en les cansons místiques de Corella. Ple 'l cor d' aquella poesía, ¡cóm la derramaveu á doll en l' esperit entusiasta dels dos escolars, més devots de les Muses que de la Instituta y el Digestum! Havía arribat á ells ya 'l ressó de la renaixensa llemosina; havíen llegit ya los primers llibres de versos catalans; havien escoltat ya, en la mateixa Valencia, á aquell precursor que 's nomenava Tomás Villarroya, digne de figurar al costat del gran Aribau, que, fa ya cuaranta anys, cantava versos tendríssims en la oblidada llengua dels seus avis—mes dolsa que la mel; y teníen obert l' esment á aqueixa poesía, tan vella y tan nova tot á l' hora; mes els faltava ouir á un apóstol de aquell evangeli lliterari, un apóstol que inflamara son cor y els fera combregar en la santa comunitat dels trovadors nous.
Eixa missió d' apóstol, ¡quán bé la complireu! Tot un mon, que estava mort y soterrat baix d' aquell muntó de llibres empolsegats, revivía al foch de vostra paraula y s' alsava gloriós y resplendent. Reys guerrejants ó llegisladors, capdills famosos y sabis lletrats, teólechs doctíssims y monjos ascétichs, artistes y poetes, nobles y ciutadans, tota la ilustre nissaga dels nostres antepasats, portant en lo seny la fé viva de Jesuchrist, en lo pit l' amor de la terra, y en los llabis la que apellem dolsament
