————
fragment.
EN blanca barraqueta, de sech pallús coberta.
Baix una gran figuera que la porta entreoberta
Guarda en l' ivern dels aires y del sol en el estiu,
Al costat de sa mare, que la defen y cuida,
La hermosa Visanteta, la filla mes polida
De tota l' horta, viu.
Té setze anys y es airosa; com un pi, dreta y alta;
Blanch lo front y daurada per lo sol cada galta;
Los ulls grans, vergonyosos, plens de llum, plens de foch;
Y quant algú la guaita, y els baixa tota inquieta.
Pareix que ab orgull diguen: “Es que encara la neta
Dels fers alarbs yo soch.„
Tan lleugera com vola l' aucell de branca en branca
Creuha els camps y al bras porta la cistelleta blanca,
Al compás dels seus pasos agrunsant l' altra má;
Y reina subirana que camine ab més aire
