Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y ella, la pobra dona, que te coneix tan bé,
Sense poder l' orige de ton anyor compendre,
Pregunta á totes hores, ab só queixós y tendre:
“Esta xica, ¿qué té?„
¿Qué es lo que té? Digauli, pregunteuli á la rosa
Qué té, quant esclatantse, l' estret capoll destrosa;
Digauli qué té al áliga al mampendre son vol;
Digauli qué té al arbre que 's vestix,—¡oh alegría!,—
De nous brots y de pámpols; digauli qué té al día
Quant surt triomfant lo sol!
1870.
