Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/68

 ¡Qué imatge tan diferent
 La del Trovador dolent,
 Que li canta dia y nit!
 ¿Es un difunt ó un vivient?
 ¿Es un cos ó un esperit?

 Trist y flach, feixuch y groch,
 Caminant va poch á poch,
 Com un mort que torna á viure:
 Manca á son llabi 'l sonriure
 Y al seus ulls el vital foch.

 Marcit y blanch lo cabell,
 Diu los anys del pobre vell;
 La roba, de estranya mena,
 De taranyines du plena,
 Y la espassa de robell.

 Y la citra empolsegada
 Ab llastimosa tonada
 Sona sempre, acompanyant
 Sa veu, que surt ofegada
 De son pit, sanglotejant.

 “Yo soch, diu, lo Poëta, que avuy surt de la tomba;
No fuxques, bella Dama, no fuxques tú de mí;
Yo soch lo darrer eco, que encara trist rimbomba
 Del parlar llemosí.

 Yo soch la falaguera, dolcíssima rondalla
Que als jochs de ta infantessa doná vida y calor;
Yo soch veu de aleluya; yo soch crit de batalla;
 Yo soch cansó d' amor.