Yo de Febrer, lo noble, y del devot Corella
Soch l' ombra, que retorna de son esglay amarch;
Yo 't porte la rialla de Jaume Roig, y ab ella
Los suspirs d' Ausias-March.
Soch la paraula dolsa, que ixqué un jorn de tos llabis
Com de la bresca nova surt la flayrosa mel;
Ab la que tu escribies les gestes dels teus avis,
Y pregaves al cel.
¿No entens ya, bella Dama, la meva llengua morta?
¿No serves remembransa de ton amor per mí?
Yo soch lo darrer eco perdut, que 'l vent sen porta
Del parlar llemosí.„
Com aquell que escolta grat
Cansó que oixqué en lo bressol,
La Dama del Rat-Penat
Al Trovador ha girat
Los ulls, plens de raigs de sol.
Y lo Trovador, bebent
Aquell divinal engís,
Reviscolat y content,
Seguix, ab tó més valent,
Son cantar, y diu aixís:
"Yo al malferit En Jofre l' escut li vaig sostindre
Quant la dextra en sa nafra posant l' Emperador,
Pintá les Quatre Barres, que al passat y al pervindre
Son ton sagell de honor.
