Aquesta pàgina ha estat validada.
——————
O
H dama benvolguda, que canten los poëtes,¿Vols que una flor te done dels valencians jardins?
Allí hiá roses fines, jesmil y vïoletes;
Mes yo cullir sols logre pobríssimes floretes
Entre ma fullaraca de versos llemosins.
Indignes elles foren de la reyal corona
Que pera tú trenaren insignes trovadors;
Mes si la oferta es curta, la voluntat es bona,
Y puix ma pobra Musa de bon grat te les dona,
Acepta bondadosa mes campesines flors.
Assí les tens, ben fresques, cullides d' aquest día;
Assí tens dels meus versos un xicotet pomell:
Acóstalho als teus llabis, d' hon mana l' ambrosía,
Y allí pendrá la dolsa flairor de poësía
Que es, dama benvolguda, lo que faltava en ell.