Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y tú, la més polida de totes tes germanes,
La més enamorada dels vats d' un altre temps,
La que la llum dels ángels y el foch de les sultanes
Dus en los ulls ensemps;
¿Per qué en obrirme tardes los amorosos brassos?
¿Per qué en renovar ductes los oblidats amors?
Vine, y de nou nos vegen units en eterns llassos
Los segles venidors.»„
La veu calla altra vegada:
¡Canteu ara, himnes del cel!
Neula de la matinada,
Per la llum del sol brodada,
Esten ya lo nupcial vel!
¡Obri tú les ales d' or,
Poësía, que has triomfat;
Y caiga, ubriaca d' amor,
En brassos del Trovador
La Dama del Rat-Penat!
1872.
