<poem> Tira arrere el mantell negre, Y ab respecte veu tothom Sa gramalla, més vermella Que les Barres d' Aragó. La citra porta y un llibre Tot empolsegat y groch; Y ab veu ferma y compasada Va parlant estes rahons.
“Penjada en lo temple l' espassa beneyta, Capell y celada llevats ya del front, Lo rey en son trono, lo ceptre empunyantne, Als grans fa justicia, y al poble, millor. L' encerclen, donantli consells de sabiessa, Guerrers y llegistes, abats y doctors; Lo rey els escolta; sos furs adés dicta; Los furs qu' el rey dicta, ben grats á tots son. Obrint ya les portes castells y abadíes, Igual lley respecten prelats y barons, Y en viles y en pobles la gent més menuda: “Ya som lliures, crida, ya som germans tots.„ De Pau y Justicia Fortuna es la filla. ¡La santa olivera, cóm s' ompli de flor! Lo ferro de tantes glorioses batalles Dels camps delitosos obrint va ya 'ls solchs. Y fins los paurosos juheus sense pátria, Y els alarbs mateixos, lo cap sota 'l jou, Als peus tots postrantse del noble rey, diuhen:
“En Jaume, bon pare, tos fills humils som.„
