Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/87

IV.

Lo ters Trovador avansa:
¡Venerable y sant varó!
Dijunis y penitencies
Cóm li han trencat la color!
Cau á terra el mantell negre
Y brillant flameja al sol
Sayal més blanch que la escuma
Y roja Creu sobre 'l cor,
L' esperit que en sos ulls brilla
Ert manté son feble cos;
Y diu ab la valentía
Dels profetes d' altres jorns.

“¿Per qué hiá sobre eixe pujol set estreles?
¿Qué música es esta que sona en lo fons?
Lo rey diu: “En somnis he vist á María:
Caveu la montanya, caveu sens repós.„
Los pichs y les masses obrint van les roques:
La música sona més dolsa y més prop:
“Rey, hiá una campana—Alseula de presa„
¡Gran Deu! ¡Qué armonía! ¡Gran Deu, qué claror!
¡Mireula! ¡Es la Verge! ¡La Santa María!
¡Del cel sobirana! ¡Regina del mon!
Lo rey s' agenolla y diu: “Escolteume,
Fra Pere Nolasco, Ramon Penyafort.
“Aquesta, Patrona será de mon regne:
Sa imatge divina portar vull per tot:
Esglésies bastiuli, convents y capelles;
Obriu be mes arques; prengau mes tresors.„