Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Axís lo rey deya, y glória cantaven
Los bisbes y els monjos, y els clercs y els devots,
Y tots per lo príncip tan grat á María,
Al cel demanaven la benedicció.„

 V.

 Aytal, l' un demprés del altre,
 Parlen los tres Trovadors:
 Mut lo poble romanía
 Tot atent á eixes rahons.
 ¿Per qué, de sopte, en la plassa,
 Naix y creix estrany soroll,
 Y surt de totes les boques
 Un crit d' espasme ó de goig?
 ¡Mireu, mireu! Hon estaven
 Los tres Trovadors, hiá un nou:
 ¿Es ensomni de la febre,
 Ó esperit miraculós?
 Un donzell ab blanques ales
 Pareix que mamprenga 'l vol;
 Sa corona es de llum pura,
 Y la citra un arpa d' or.
 Y á la divinal esfera
 Remuntantse poch á poch,
 Axís canta, acompañantlo
 Querubins y ángels en cor.

 “¡Mortals, que en la terra sou hostes d' un día,
De vida gloriosa corona es la mort!
¡Mireu en su lluyta darrera al rey Jaume!
¡La Creu y 'l cilici son brant y escut son!