Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/88

Axís lo rey deya, y glória cantaven
Los bisbes y els monjos, y els clercs y els devots,
Y tots per lo príncip tan grat á María,
Al cel demanaven la benedicció.„

V.

Aytal, l' un demprés del altre,
Parlen los tres Trovadors:
Mut lo poble romanía
Tot atent á eixes rahons.
¿Per qué, de sopte, en la plassa,
Naix y creix estrany soroll,
Y surt de totes les boques
Un crit d' espasme ó de goig?
¡Mireu, mireu! Hon estaven
Los tres Trovadors, hiá un nou:
¿Es ensomni de la febre,
Ó esperit miraculós?
Un donzell ab blanques ales
Pareix que mamprenga 'l vol;
Sa corona es de llum pura,
Y la citra un arpa d' or.
Y á la divinal esfera
Remuntantse poch á poch,
Axís canta, acompañantlo
Querubins y ángels en cor.

“¡Mortals, que en la terra sou hostes d' un día,
De vida gloriosa corona es la mort!
¡Mireu en su lluyta darrera al rey Jaume!
¡La Creu y 'l cilici son brant y escut son!