Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/89

 En dura tarima, vestit d' estamenya,
Ell jau, y el contemplen lo poble y la cort;
Y axís diu á En Pere: “Pren, fill, esta espassa:
Per Deu sols la empunya, pel dret y l' honor.
 “Serveix á la Pátria, serveix á la Església:
Petits y grans, síen iguals per tu tots;
Y aquesta sentencia jamay tu la oblides:
Lo rey que ama al poble, ya es grat al Senyor.
 “¿Per qué ploreu, filles? Si em dona 'l cel vida,
Poblet, que m' aguarda, será lo meu port;
Si ya Deu me crida, deixant ceptre y llansa.
Al últim judici men vaig sens pahor.„
 Y ab santa alegressa los guarts al cel gira;
Entorn seu esclaten gemechs, crits y plors;
Y allá dalt un ángel de bat en bat obri
Les portes daurades del cel lluminós.

 VI.

 La gent veu esbalahida
 Desparéixer la visió:
 Les campanes, que 's planyíen,
 Ya van joyoses al vol.
 En la Seu va entrant en triumfo
 La funeral procesó;
 A la santa veu del orgue
 La canonada respon.
 Aleluya sembla el requiem
 Dels prelats y capiscols;
 Mantell rëal els draps negres,
 Vestits de festa els de dol.