Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/92

Com cant que devallara del Paradís, poëtes,
 Escoltá vostra veu.

 Escoltá la veu vostra, venint de llunyes terres,
D'enllá les aigues blaves, d'enllá les aspres serres,
Clamant: “¡Oh llemosina rassa reyal, salut!
Lo vel esqueixa, oh Viuda; los ferros romp, Captiva;
Regina, torna al trono; desperta, Morta-viva:
 Lo teu jorn es vingut.„

 Y en aquelles contrades hon á la gaya ciencia
Dictaren lleys los llabis sonrissents de Clemencia,
Alegres responíen als cants dels trovadors,
Avinyó la papesa, y Nimes, la romana,
Y Marsella, la grega, y Beziers, que romana
 Mullada encara en plors.

 Y al ressó de eixes troves sentíense conmoures
Les montanyes poblades de centenaris roures,
Hon serva Catalunya sos recorts y sa llar;
Y la platja hon asenta son trono Barcelona,
Y hon l' antiga Tarraco, banyant los peus en l' ona,
 Mira els segles passar.

 Y al portar ses esparces la fresca marinada
A les daurades illes, que en l'aigua enjogasada
Esbart semblen de cisnes que fugen mar adins,
S' esbategaven totes del goig que les omplía,
Com, quant lo nautxer canta, boten plens de alegría
 Los joganers daufins.

 Llavors, com la donzella que espahorida guarda
Pendre vida el seu somni, y tem y s' acobarda,