Pàgina:Lo càrcer d'amor (IA locarcerdamortra03sanp).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ra donarte, perque el meu offici es mes pera executar mal que pera be respondre. Pero com tostemps me sia criat entre*[a 4 r.]homens de bona criança, vsare ab tu de la gentilesa y pratica quentre ells he apresa, y no del que lo meu propi natural me inclina. Pero, puix de saber ho tan gran ansia reportes, yo so en la Casa d Amor principal official, nomenat Desig, qui ab la fortalea daquest meu escut les sperances deffense, y ab la gentilesa desta ymatge causant les afficions, ab elles creme les vides, com pots veure en aquest presoner que al Carcer d Amor porte, hon ab sola mort liberat espera.» Quant totes estes coses lo turmentador caualler dient me parlaua, muntauem vna tan alta serra, que a mes anar la forçam deffallia, y ja que ab molt treball al pus alt de aquella arribauem, la sua resposta acabaua. E yo començant a regraciarli la merce que hauia rebuda, subitament de ma presencia lo viu despareger; y com en lo temps que la nit començaua fos tal efecte, no pogui pendre lo tino pera poder guiar me; y com lascuredat y poca conexença que de la terra tenia me fossen contraris, delliberi no mudar me daquell loch hon estaua. E començant a maldir ma ventura, desesperant de tota sperança, esperaua alli la perdua mia. Alli enmig de les tribulacions mies nunca lo fet me pogue desplaure; perque millor cosa es perdre obrant virtut, que guanyant dexar de fer la; y axi estigui tota la nit tan escura en tristes contemplacions y treballoses, *[a 4 v.] e quant ja la llum del sol la terra illuminant descubria, viu prop de mi, en lo mes alt de la serra, vna torre de tan gran altura, quem semblaua fins al cel aplegaua. Era axi artificiosament fabricada, que de la sua gran estranyedat comenci marauellarme, y posat al peu de aquella, encara quel temps