se me offeria mes pera tembre que pera ordenadament escriure, miri la nouitad del lauor de tan alt edifici. Era lo fonament sobre questaua fundada, vna pedra naturalment tan fort y tan clara, qual altra semblant james haia vista, sobre la qual quatre pilars de marbre morat, molt gentils de mirar, de tan alta forma recolzauen, que era vn spant veure com sostenir se podien. Estaua damunt ells vna torre de tres esquenes lauorada, la pus fort que per enteniment domens contemplar se puga. Tenia en lo alt de cada vna esquena, de metall vna ymatge de nostra humana fechura; cascuna de sa color pintada — la vna de color de leonad, laltra de negre y laltra de color de pardillo, — se mostrauen tenint en les mans vna cadena que ab molta forga estrenyien. Estaua en lo pus alt de la torre vn capitell sobrel qual vn aguila capdal reposaua ab lo bech y ales plenes duna resplandent claredad de raigs luminosos que per dins de la torre a ella muntauen; hoya dos vetles que nunca de vetlar vn sol punt se dexauen. Yo, que de veure tals coses justament me marauellaua, ni sabia que pensar * (L. 1) *[a 5 r.] delles ni de mi mateix dispondre; y estant dins mi en gran confusio y dubtes, viu quen los mateixos marbres se tenia vna scala que a la porta de la torre aplegaua, la qual tenia tan escura la entrada, que la sua exida a ningun home semblaua possible. Pero, ja del tot deliberat, estimant mes perdrem per muntar que per aturar saluarme, y forçada del tot ma fortuna, comenci pujarla, y a tres passes de la scala trobi vna porta de ferro, del que, mes lo tento de les mans que la lum dels vlls, segons les tenebres en quem veya se certificaua. Ates a la porta, trobi vn porter en guarda sua, al qual, hauent demanant licencia pera entrar, respos que era content, pero que primer dexar les armes
