me conuenia; y com segons costum dels que caminen li donas les armes que portaua, dixme: «Amich, be mostres saber poch de la vsança desta casa. Les armes quet demane y es forçat quem deixes son aquelles ab que lo cor de tristor sacostuma deffendre, axi com descans, sperança y contentament, com ab tals condicions negu haja pogut alegrar se del que demanes.» E axi, sabuda sa inte[n]cio, sens detenir me en lançar juhis sobre tan noua demanda, respongui que li donaua seguretat que sens aquelles armes venia. E com fos cert de la seguretat mia, obri la porta, y ab molt treball aplegui al mes alt de la torre, hon trobi vn altre vetlador quim *[a 6 r.] feu les mateixes demandes de la primera guarda, y hauent sabut de mi lo quel altre ja sabia, dentrar me dona licencia, y aplegat al aposentament de tan bella casa, viu estar en mig una cadira de foch encesa, en que estaua assegut aquell les pregaries del qual de ma perdicio foren causa. Pero com alli ab la torba se aturas la vista, entenien [entenia] mes en mirar marauelles que ab la lengua fes [fer] noues y diuerses demandes; y com los vlls algun spay no tinguessen, viu que les tres cadenes de les ymatges quen lo pus alt de la torre stauen, tenien ligat aquell trist que tostemps sens may acabar se cremaua. Seruien lo tristament plorant dos crudelissimes dones, que ornant lo, ab crueldad li posauen vna corona de tan agudes puntes de ferro, que fins al ceruell sens pietat li passauen. Venia diuerses vegades vn negre vestit de groch a tirar li vna visarma, y viu que li rebia los golps en vn scut, que subitament exint li del cap, fins als peus lo cobria. Posauan li pera son mengar, tres molt diligents seruidors, vna taula tota negra, en la qual, ab greu sentiment a mengar li donauan. E girant los vlls al vn costat
