Aquesta pàgina ha estat revisada.
coses de tan alts mysteris, vent com estaua en temps de poder pagarme ab la sua paraula lo poch quem deuia, per algun tant alegrarme, mesclant les discretes rahons ab les lagremes piadoses, comença en tal forma pa[r]lar me:
[III] Lo presoner al auctor
V
olguera alguna part del cor tenir de sentiment quiti, pera poder dolrrem de tu, segons deuria y requir lo tan gran merexer; pero ja veus tu quen les tribulacions que passe no tinch poder de sentir altre mal sino esta mia pena. Prech te per satisfacio vulles pendre, no lo que yo fas, mas lo que fer desige. Yo he causat ta venguda: lo que has vist portar presoner yo so, y ab la tribulacio que passes nom has pogut conexer. Torna en tu lo teu reposat tento; asossega lo juhi, per que stigues atent al que vull rahonarte. Per remeyarme es estada la tua venguda, y la mia paraula sera pera consolar te, posat cas que yo tant ignore. Vull dirte qui so, y dels misteris que veus informarte; desta mia preso vull que sentes la causa, y pregarte, siu tendras per be, quem delliures. Sapies que yo so Leriano, fill del duch Guersio, que Deu perdone, y de la duquesa Coleria. Es lo meu natural aquest regne *[a 7 r.] (L. 3) de Macedonia, hon de present te trobes, y ha ordenat ma ventura que de Laureola, filla del Rey [Gaulo,] que ara regna, degues enamorar me, lo que ans fugir que cercar deuia. Pero com los primers mouiments en los homens escusar nos puguen, en *[a 7 v.] loch de desuiar los ab la raho, ab la voluntat volgui confermar los, y axi vengut damor, ham portat en esta sua casa, nomenada Carcer d Amor; hon com aquell que nunca perdona, vent les veles de mon