desig desplegades, ham posat en lestat en quem trobes. Y perque mes tot lo que has vist y lo seu fonament pugues escriure, sapies que aquella pedra sobre la qual esta la preso fundada, es la fe mia, que per be de son mal ha delliberat comportar la dolor de la sua pena. Los quatre pilars hon ella sasenta son l Enleniment, Raho, Memoria y la Voluntat mia, als quals mana Amor, dauant sa presencia, ans de sentenciar me, compareguessen; y per fer de mi justament justicia, demana a cascu per si, si consentien pendrem, perque si algu dells y contrastaua me faria de pena delliure. Al qual tots en tal forma respongueren. E dix l Enteniment: «Yo consent lo mal de la pena per lo be de la causa, per hon es lo meu vot ques prenga.» Diu la Raho: «Yo no sols so content lo prenguen, mas encara ordene que muyra, que segons per qui ha de morir, millor li sera mort venturosa que desesperada vida.» Segueix la Memoria, dient: «Puix l Enteniment y la Raho consenten que sens morir no puga ser delliure, yo promet de nunca oblidar.» Respon la Voluntat: «Puix axi es, yo vull ser la clau de la sua preso, y tostemps amar determene.» Hoint donchs Amor que quim hauia [de] saluar me condemna, dona, com a just jutge, contra mi esta cruel sentencia. Les tres ymatges quen *[a 8 r.] lo pus alt de la torre cubertes cascuna de sa color has vistes — de leonat, de negre y de pardillo — la vna Tristor, laltra Congoixa y laltra Treballs, signifiquen. Les cadenes que tenen en les mans son les sues forces, ab les quals tenen ligat lo cor, perque ningun repos o descans puga rebre. La gran claror quen lo bech y ales de laguila has vist resplandia, es lo meu pensament, del qual hix vna lum tan clara, que basta illuminar les tenebres desta preso tenebrosa; y
