es tanta la sua força, que per atenyer a laguila negun impediment la spessura del mur li causa; de manera que van ell y ella en vna companya, perque son les dos coses que mes alt pugar acostumen; de la qual cosa, la mia preso en la major altura de la terra esta posada. Les dos vetles que tan solicitament guarden, son Desuentura y Desamor: portan tals auisos per que neguna esperança a mi puga entrar a remeyar me. La scala per hon est pujat, es la engustia per hon munti hon aram trobes. Lo primer porter quet ixque a rebre, es Desig, lo qual a totes tristors obre la porta, y per ço volgue dirte que les armes de plaer dexasses, si per cas les portaues. Laltre que has trobat en la torre, es aquell Turment que aci ha volgut portar me, lo qual segueix la condicio del primer en lofici que administra. La cadira de foch hon me veus seure, es la justa afficio mia, les quals flames tostemps en les mies entramenes cremen. Les dos dones que tan cruelment corona de martiri — com veus — me donen, la vna se nomena Ansia, laltra Passio, y satisfan a la fe mia ab lo guardo present. Lo vell que tan carregat de pensaments assegut se representa, es lo *[a 8 v.] greu Pensament, que junt ab los altres mals menaza a la vida. Lo negre vestid de groch que tant leuar me la vida treballa, Desesperado se nomena. Lescut quem hix del cap ab que dels seus golps me deffense, es lo meu juhi, lo qual, vent que ab desesperacio vaig a matar me, me diu que nou faça, perque, vist lo que mereix Laureola, ans dech desijar larga vida per comportar, que la mort per acabar la. La taula negra que per al mengar me posen, es la fermetat ab que menge, pense y dorm, en la qual tostems estan les tristes viandes de les contemplacions mies. Los tres seruidos que tan solicitament me serueixen son:
