Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mal, Pena y Dolor: lo hu porta la Cuyta ab que menge, laltre porta la Desesperacio ab que ve la vianda, y laltre porta Tribulacio, y ab ella porta laygua del cor als vlls, dels vlls a la boca, per que bega. Sit sembla estich ben seruit, sies tu mateix jutge; si he mester remey, jau mires: molt te suplich, dolent te de mi, puix aci est, quel me cerques. Not pregue altre be, sino que sapia de tu, Laureola, en quina maneram trobes. E si, peruentura, volras daço escusar te perquem veus en temps quem fall sentimens per agrairto, not escuses, que major virtut es rembrels atribulats, que sostenir los que ricament viuen. Axi sien les obres tues, que ni tu de tu pugues clamarte per lo que no has fet, ni yo per lo que fer pories. *[b 1 r.]
[IV] Resposta del auctor a Leriano
E
n les tues paraules, senyor, has mostrat que ha pogut Amor ta libertat y no la tua virtut pendre, y mostras perque, segons veig, mes de morir que de parlar es la tua gana, y per prouehir a ma fatiga, jutjant per los tre(L. 3)*[b 1 v.]balls passats, forcist la voluntat tua, y per la cuyta, que en cert yo tendria de poca sperança de viure. Pero, com a desijos de remey, has causat la perdicio mia, y com a perfet de juhi, has la remeyada. Mas es cert que no he hagut menys plaer de hoir te, que dolor de veuret, perque en la presona mostres la pena, y en les rahons la bondat tua. Tostemps en la pijor fortuna socorren los virtuosos, com tu has fet en mi ara, que vistes les coses desta preso tua, de la mia saluacio dubtaua, creent mes per art diabolica, que per enamorada condicio esser fetes. Regraciet, senyor, lo compte que has volgut donar me, y reste alegre