Aquesta pàgina ha estat revisada.
! Convindria millorar el format de la XIV rúbrica.
tingues, te torne a requerir que sia esta la darrera volta que en aquest cas me parles, sino pora ser quet penides y que, cercant estranya salut, te manque remey pera la tua.
[XIII] Lo auctor
T
anta confusio les coses de Laureola me posauen, que quant mes la pensaua entendre, menys de sa voluntat sabia. Quant tenia major esperança, mes me desuiaua. Quant pensaua estar segur, major recel me causaua. Los seus desuarios la conexença cegauen. En lo pendre de la letra volgue satisfer me, y en la fi de ses paraules me trague desperança. No sabia quin cami seguiria, ni en que *[c 2 r.] trobas esperança, y com a home sens consell, parti para Leriano ab preposit de dar li alguna consolacio, entretant que cercaua lo millor medi que per al seu mal conuenia; y aplegat hon estaua, comenci tals paraules esplicar li:
[XIV] Lo auctor a Leriano (L. 3)*
[c 2 v.]
P
er lo desempachament que porte se pot coneixer que hon manca ventura diligencia no aprofita. Has acomanat a mi tos remeys, que tan contraria mes estada la ventura, quen les mies coses propies la desestime, perque nom pot ser en esdeuenidor tan fauorable quem satisfaga lo que en lo passat mes estada enemiga, posat cas que en aço hagues pogut tenir bona escusa per ajudarte, perque, si yo era lo mensatger, teu eral negoci. Les coses que ab Laureola he passades, ni les pogui entendre, ni se recitar les, perque son de condicio noua. Mil voltes he pensat venir a remeyar te y al-