tres tantes a dar te sepultura. Tots los senyals de vençuda voluntat he vist en ses parenceries, tots los desauorriments de dona sens amor he vist en ses paraules. Jutgant [la] malegraua, oynt la mentrestia. A les voltes creya queu feya de sabrida [sabuda], y a les voltes de desamorada. Pero ab tot aço, creya la sua desamor, vent la mouible; perque quant amor pren, lo cor esta en ferma constancia, y mudable quant lo deixa delliure. Daltra part pensaua, segons lo brau y esforçat cor de son pare, siu feya de temerosa. ¿Que diras, que la tua letra ha rebuda, y, presa, afrontam ab menaces de mort si mes del teu cas li parlaua? Mira quina cosa tan greu, o tals dos differencies en vn punt se mostren. Si largament tot lo passat te recitaua, ans falliria temps pera rahonar que coses pera dir te. Suplich te que force lo teu sentiment lo que aflaqueix *[c 3 r.] la passio tua, que segons estas, mes que la consolacio has mester la sepultura. Si algun spay not dones en memoria de ta fe volras leixar los teus ossos, la qual cosa no deus fer, que pera satisfacio de tu mateix mes te conue la vida para comportar quel morir perque no penes. Aço dich perquet veig gloriegar de la pena, segons la dolor; gran corona es tua, ques diga has tengut sforç pera comportar la. Los esforçats maior cor en les grans fortunes demostren. Neguna differencia entrels bons y mals hauria, sino fos la bondat temptada. Guarda que tot sateny ab largament viure. Espera en la tua fe quel preposit de Laureola se pora mudar, y la tua fermetat no sera mouible. No vull dir te tot lo que per la tua consolacio porte, perque, segons tes lagremes, en loch de matar encench les tues ansies. Quant te semblara que yo fer puga, manau tu, que no tinch menys voluntat de seruir ta presona, que de salut remeyar la dolor tua.
