Aquesta pàgina ha estat revisada.
[XXII] Lo auctor
C
om laduersa fortuna, dels bens de Leriano enuejosa, ab ell vsas de sa natural condicio, dona li tal cayguda vent lo en prosperitat, que les sues desuentures causauen passio a qui les miraua y conuidauen a pena a qui les hoya. Pero deixant de parlar en sa differencia la necessitat sua, apres que al cartell de Persi com es escrit hague fet resposta, sabent lo Rey questauen concertats en la batalla, asegurals lo camp, senyalant lo loch pera fer les armes, y *[d 3 r.] (L. 7) ordenades totes les coses quen tal acte segons les ordinacions de Macedonia se requerien, posat lo Rey en vn cadafal, vingueren los cauallers acompanyats y affauorits, segons qui eren y merexien; y guardades egualment les honrres dels dos, en lo camp entraren. Anaren la hu per al altre, hon *[d 3 v.] en la força dels golps mostraren la virtud del animo que tenien; y rompudes en los primers encontres les lances, tiraren les spases, ab les quals se combatien, que quis vulla tendria enueja del que obrauen y compassio del que comportauen. E finalment, per no detenir me, que par que recite istories velles, Leriano talla a Persi la man dreta, y com li ves perduda la millor part de sa pressona, li dix tals paraules. «Persi: perque no pague la tua vida la falsedat de ta lengua, deus te desdir.» Lo qual respongue: «Fes lo que has de fer, quencara quem fallga lo braç pera deffendrem, nom fall cor pera morir.» Hoynt Leriano tal resposta, dona li tanta pressa en lo combatre, quel posa en la necessitat mes darrera; y com certs cauallers parents seus lo vessen ja en estret pas de morir, suplicaren al Rey manas lançar lo basto, que ells lo fiauen per quen