fes justicia, si clarament se trobaua en culpa. La qual cosa per lo Rey fon atorgada; y com fossen ja departits, Leriano ab molta raho se senti de tal greu, no podent pensar perque lo Rey tal cosa manaua. E trets del camp eguals en serimonia, encara que deseguals en fama, portaran los a ses posades, hon aquella nit estigueren. E laltre dia, hagut son consell, Leriano dellibera anar a palacio a suplicar y requerir al Rey en presencia de tota la cort, lo manas restituir en la honor sua, fent justicia de Persi. Lo qual, com fos agut de juhi y de condicio maligne, en lo en*[d 4 r.]tretant que Leriano estes coses concordaua, feu cridar tres homens que per molt seus tenia, molt a les sues costumes conformes, y asag[ra]mentant los lo secret li guardassen, donals infinida moneda perque, jurant, diguessen hauien vist parlar Leriano ab Laureola en loch y temps donestat sospitosos. Los quals li prometeren affermar la jura fins a perdren la vida. No vull dir lo que Laureola en tot aquest discurs sentia, perque la passio per acabar lo començat no torbe, car no tinch per menys noua la sua dolor, que quant estaua present. Mas tornant a Leriano, que mes de la preso dellas dolia, que de la victoria nos gloriejaua, sabent quel Rey era leuat, fon a palacio, y en presencia de tots los cauallers de la cort, li parla de tal forma:
