que pots sentir; y ab aquesta discreta coneixença has volgut, ans per lo meu consell libert y simple errar, que acertar per lo teu natural empachat. Molt he pensat en lo ques deu fer en esta tua tan gran fortuna: y trobe, segons lo meu juhi tan pobre, que la primera cosa ques mester se ordene, es lo teu repos, lo qual lo present cas te desuia. De mon vot lo primer preposit que volguist pendre, sera lo darrer que obres: perque com es gran la cosa que has de empendre, axi ab gran delliberacio se deu determenar. Tostemps del dubtos lo mes segur se ha de pendre; y sit poses a matar a Persi y delliurar a Laureola, deus abans veure si es cosa ab que pugues exir ne; que com es de mes estima la honra della que la tua vida, si nou pots acabar, dexaries a ella condemnada y a tu en desonra. Guarda que los homens obren y la ventura jutga. Si a be hixen les coses, son loades per bones, y si a mal, hagudes per desuariades. Si delliuras a Laureola, dir sa que has exicutat lo teu animo, y si no, que has pensat oradura. Donchs espay *[d 7 v.] tens daci a nou dies ques dara la sentencia, proua tots los altres remeys que mosten sperança; y sino la trobaras en ells, dispondras lo que tens pensat, que en tal demanda, encara que perdes la vida, la daras a la tua fama. Pero en aço ha vna cosa que deu esser prouehida ans que la exicutes, y es aquesta. Estigam ara que has ya forjada la preso y treta della Laureola: si la portes a la tua terra, es condemnada de culpa; hon seuulla que alla la deixes, no la delliuras de pena; guarda aci major mal quel primer. A mi sembla pera sanament fer esta cosa, obrant tu estaltra, ques deu tenir tal forma: yo yre de part tua a Gallio, germa de la Reyna, quen part desiga tant com tu mateix la libertat de la presa, e dir li he lo
