que delliberes, suplicant lo, per que sia salua del carrech y de la vida, questiga, per al dia que hiras, ab alguna gent, perque si sera tal la tua ventura que la pugues traure, y en trahent la poses en son poder a vista de tot lo mon, en testimoni de sa bondat, y que la reba, entretant quel Rey sab la vna cosa y proueheix en alre, la pose en la fortalea sua; don pora venir lo fet a bona fi. Mas, com te tinch esta cosa per dita, aços te de pendre per darrer partit. Lo que abans pera negociar se conue es aço: yo hire a la cort y ab lo cardenal de Gausa ajustare tots los cauallers y prelats que allis trobaran; lo qual suplicara ab alegre voluntat al Rey, atorgue a Laureola la vida; y si en aço no trobare remey, suplicare *[d 8 r.] a la Reyna que ab totes les honestes y principals dones de la ciutat y de sa casa li demane la libertat de sa filla, a les quals lagremes y demanda no pora, a mon parer, negar pietat; y si no trobe aci esperanza, dire a Laureola que li escriga, certificant li sa ignocencia. Y quant totes estes coses me foren contraries, proferirme al Rey que daras vna persona tua que faça armes ab los tres maluats testimonis. Y no aprofitant res daço, prouaras la força en la que, peruentura, trobaras la pietat quen lo Rey yo cercaua. Pero ans quem parteixca, me sembla que deus escriure a Laureola, esforçant la sua temor per seguretat de la sua vida, la qual li pots plenament atorgar: que puix se dispon en lo cel lo ques fa en la terra, no pot esser que Deu no reba les sues ignocents lagremes y les tues peticions justes.
