Aquesta pàgina ha estat revisada.
[XXVI] Lo auctor
U
n sols punt del parer meu no hixque Leriano, perque li semblaua aquell cami mes propi pera desempachar mes sanament ses fahenes. Pero ab tot axo no li aseguraua lo cor, perque temia, segons lo enuig del Rey, no manas ans de la crida donar la sentencia. De la qual cosa nom marauellaua, perque los ferms enamorats ans lo mes dubtos y contrari creuen, y tenen per menys cert lo que mes desigen. Concloent, escrigue la letra pera Laureola, *[d 8 v.] ab molt dubte que no la volgues pendre; les rahons de la qual eren estes:
[XXVII] Letra de Leriano a Laureola
A
ns posara en mi mateix les mans per acurtarme la vida, quen lo paper pera començarte escriure, si de la tua preso fossen estat causa mes obres, axi com es estada la mia aduersa fortuna. La qual, encara no ha pogut esser me tan contraria que nom haja posat en estament de ben morir, segons lo que pera saluar te fer dellibere. Hon, si en tal demanda termena mon viure, tu seras delliure de preso, e yo de tantes desauentures, y vna mort, de dos libertades sera causa. Suplich te nom tingues mal volença per lo que comportes, puix com ja he dit, no te daço la culpa lo que yo he fet, mas lo que vol ma ventura. Be pots creure, per grans que sien les tues angusties, que sent yo major turment en lo pensament delles, que tu en elles mateixes. Plagues a Deu que not hagues coneguda, quencara que fos perdedor del major be desta vida, que es hauer te vista, fora benauenturat en no saber ni hoyir