hordene, nos parteix del ques pot esdeuenir, y com a zelador de la sua fama, guardas de cauren error; y per no estropeçar en aquella, te memoria en lo passat, per pendren lo millor y ordenar lo present ab temprança, y, per tenir auis de tot, ab discrecio lesdeuenidor contempla. Totes estes coses, senyor, te hauem dites, perque de ta prudenciat recordes, y en lo que ara estas, hordenes, no segons enugat, mas com a saui. Torna, donchs, al teu reposat tento, perque lo teu natural sentiment al accident de la tua yra force. Hauem sabut que vols condemnar a mort Laureola, filla tua. Si la sua bondat no mereix esser sentenciada, en cert tu seras molt injust jutge. No vulles offuscar ab tal juhi la tua gloriosa fama, que posat cas algun dret hi tinguesses, ans series, si lay daues, diffamat per cruel *[e 5 v.] pare, que loat per Rey justicier. Has donat credit a tres mals homens: en cert, tanta raho tenies de informar te de sa vida, com pera creure son testimoni. Guarda que son en la tua cort en molt mala fama, y ab tota maldat se conformen; tostemps se gaben, en les rahons que dien, dels engans que fan. Donchs, ¿perque dones mes fe a la falsa informacio dells, que al diuinal juhi, lo qual, en les armes de Persi y de Leriano clarament se mostra? No sies botchi de la tua sanch mateixa, quentrels homes series mal volgut. No culpes la ignocencia per consell de yra; y sit semblara que per les rahons ja dites, Laureola no deu esser saluada, per lo que deus a ta virtut, per lo que la tua real condicio tobliga, per los serueys quet hauem fet, te suplicam nos faces merce de la sua vida; y perque menys paraules de les que hauem dites, pera fer ho segons ta clemencia, hi bastauen, no volem dir mes, sino que penses quant es major que pereixca ta yra que la tua real fama.
