Vés al contingut

Pàgina:Lo càrcer d'amor (IA locarcerdamortra03sanp).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cia, que al testimoni? En la paraula, en les obres, en los pensaments, has tostemps mostrat virtuos cor; donchs, ¿perque consent Deu que muyres? En cert no trobe altra causa, sino que pot mes la moltitut de mos peccats, quel mereixer del teu honest viure, y volgue que les mies errores comprenguessen la tua ignocencia. Posa, filla mia, lo cor en lo cel; not dolga deixar lo que se acaba, per lo que eternament dura. Vullga lo senyor, que comportes com a martir, perque com a benauenturada te alegres. De mi no ten portes negun desig, que si fos digne de anar hon tu anar esperes, sens molt tardar te trauria dell. Quin mal tan cruel per a mi, que suplicaren tants al Rey per ta vida, y tots no lan poguda deffendre, y pora vn coltell acabar la; lo qual, dexant lo pare ab culpa, restara la mare ab dolor, y la filla sen salut, y sens hereu lo regne. Tant me detinch ab tu, lum de la mia vida, dient te paraules tan amargues quet rompen lo cor, perque desige quen mon poder per dolor muyres, per no veuret morir en mans del botchi per justicia. Lo qual, encara que la tua sanch escampe, no tendra tan cruels les sues mans com lo Rey la condicio sua. Pero, puix no compleix mon desig, pren ans que men vaja los derrers besars de mi, piadosa mare tua, y axim despedeixch de ta vista, y de ta vida, y de mes amar la mia. *[f 2 r.]


[XXXV] Lo auctor
E
ncara la dolorosa Reyna semblant rahonament continuaua, quant per no esperar la resposta de la ignocent filla, per no creixer en doblada tristicia, se parti ensemps ab totes les dames qui lacompanyauen, ab lo major plant, dolor y tris-