Aquesta pàgina ha estat revisada.
ticia de tots los quen lo mon se troba memoria; y apres que fon partida, enuia vn misatger a Laureola suplicant la escrigues al Rey, estimant haurien mes força les sues piadoses paraules, que les peticions de qui hauia treballat fos liberta. La qual posa tantost en obra, ab major torbacio quesperança; la qual deya desta manera:
[XXXVI] Letra de Laureola al Rey
S
abut he, mon senyor y pare, que vols, de aci a tres dies, lo terme de la mia vida ab cruel mort, de ta voluntat se compleixca; per hon conech que no menys deuem tembre los ignocents la ventura, que la ley los que tenen culpa, puix me te la mia fortuna en lestret quem poria tenir la culpa que no tinch; lo que coneixeries, si la hira la veritat te deixas veure. Be sabs la virtut que les coroniques passades, dels Reys y Reynes don yo deualle, publiquen. Donchs ¿perque yo exint de tal sanch, has cregut mes la informacio falsa, que la bondat natural? Sit plau per voluntat matar me, *[f 2 v.] (L. 9) obra lo que no tens per justicia, perque la mort que pots donar me, encara que per causa de temor la refuse, per raho de hobehir la consent, hauent per millor morir en ta obediencia, que viure en desamor tua. Pero tostemps te suplique que primer te recordes que no determenes; perque, com Deu es ver, *[f 3 r.] nunca fiu cosa per hon mereixca pena. Mas dich, senyor, que posat cas que lagues feta, tan deguda es a tu la pietat de pare, com la rigor de la justicia. Sens dubte yo desig tant la mia vida per lo que a tu toca, com per lo que a mi satisfa, que a la fi filla so tua. Guarda, senyor, que qui crueldat obra, lo seu perill cerca. Mes segur de caure estaras essen amat per