Pàgina:Lo càrcer d'amor (IA locarcerdamortra03sanp).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la bondat nos obliga, la justicians esforça, la necessitat nos apremia, noy ha cosa perque degam tembre y ha ni mil pera deure morir. Totes les rahons, cauallers reals [leals], queus he dites, eren escusades pera creixeruos lanimo; puix *[f 8v.] vosaltres naixent, naixque ab vosaltres. Mas he les volgudes parlar, perque lo cor se deu occupar en noblea: en lo fet, ab les mans; en la soledat, ab los pensaments; en la companyia, ab les paraules, com ara hauem fet; y no menys perque fem [m feu] egual gloria ab la voluntat que mostrau amorosa, com ab los forts actes que feu. Y perquem sembla, segons lo combat saparella, que som forçats a deixar ab les obres les paraules, vaja cada hu en sa estancia.


[XXXIX] Lo auctor


A
b tanta constancia danimo los cauallers a Leriano respongueren, ques nomena benauenturat per trobar se digne daquells; y perque lo combat estaua ja hordenat, ana cada hu a hordenar la estancia que tenia en comanda. Y poch apres que foren aplegats, tocaren en lo real los tabals y trompetes, y en poch espay estauen junts al mur cinquanta milia homens, [los quals] ab gran rigor lo fet començaren estrenyer: hon tingue loch Leriano de mostrar la virtut sua; y segons los de dins se deffenien, creya lo Rey que negu dells faltaua. Dura lo combat, de mig dia fins a la nit, quels desparti. Foren ferits y morts tres milia del real y tants de Leriano, que de tots los seus no lin hauien restats sino cent y sinquanta, y en la demostracio de la sua cara, mostraua no hauer ne perdut negu, y en lo seu senti*[g 1 r.]ment, segons era affable, semblaua que li eren exits del anima. Estigue tota aquella nit soterrant los morts y loant los vius, no donant menys gloria