ais que soterraua que als que veya. Y altre dia, en lalba, en lo temps ques muden les guardes, dellibera que cinquanta dels seus donassen en vna estancia que vn parent de Persi prop del mur tenia, per que no pensas lo Rey que li faltaua gent ni animo. La qual cosa feu ab tan gran destrea que, cremada la estancia, mataren molts dels deffenedors della; y com ja Deu tingues per be que la veritat daquella causa degues mostrar se, fon pres aquella volta hu dels damnats que condemnaren a Laureola: y posat en poder de Leriano, mana que totes maneres de turments li fossen dades, fins que digues perque alleua lo testimoni, lo qual, sens esser estret, confessa lo fet com passaua. Y essent informat Leriano de la veritat, trames lo al Rey, suplicant lo que saluas a Laureola de culpa, y que manas fer justicia dell y de tots los altres, que de tant mal eren estats causa. La qual cosa lo Rey tenint per certa, acceptal ab alegra voluntat, per la justa raho que per a tal cas lo requeria. Y per no detenir me en les prolixitats quen aquest cas passaren, dels tres falsos testimonis se feu tal justicia, com fon la maldad manifesta. Tantost la gent darmes del Rey, leuant lo camp se parti; y Laureola per lo Rey fon prestament libertada, y Leriano quiti de culpa. *[g 1 v.] Y essent aplegat a Suria, enuia tots los grans de la sua cort pera Laureola; la qual vengue ab egual honor del seu gran mereixer. Fon rebuda del Rey y de la Reyna ab tanta amor y lagremes de goig, com si de dolor sescampassen. Lo Rey se disculpaua, la Reyna la besaua, tots la seruian, y axi sentregauen ab alegria de la pena passada. A Leriano mana lo Rey que no entras lauors en la cort, fins que hagues pacificats a ell y als parents de Persi. La qual cosa li fon molt greu, perque no podia veure a Lau-
