reola; y no podent fer hi altra cosa, sentiu en lo seu cor destranya manera, y vent se apartat della, dexades les coses de la guerra, tornas a les congoixes enamorades. Y desijos de saber en lo que Laureola estaua, pregam que yo anas a suplicar la que donas alguna honesta forma ab que la pogues veure y parlar; que tant desijaua Leriano guardar la honestat sua, que nunca pensa parlar li en part hon se pogues pendre sospita, per la qual raho totes les gracies que li demanaua, li merexia. Yo, que ab molt plaer los seus manaments acceptaua, parti pera Suria, y essent arribat, apres dauer besat les mans a Laureola, supliqui la del quem dix Leriano. La qual me respongue quen neguna manera ho faria, per moltes causes que lin hauia donades. Pero no content dauer loy dit aquella volta, totes les que la veya loy suplicaua. Finalment responguem que si mes en allo li parlaua, causaria desmesurar se *[g 2 r.] contra mi. Axi, vent lo seu enuig y resposta, fuy ab gran tristor a Leriano; y dient li que de nou les sues desauentures començauen, estigue, sens dubte, en pas de desesperar se. La qual cosa yo vent, per detenir lo, li digui escrigues a Laureola, recordant li lo que hauia fet per ella y estranyant li lo seu mudament en la merce quen escriure li, li hauia començat fer. Responguem que hauia be delliberat, mas no tenia per bo recordar li lo que hauia fet per ella, puix no era res, segons lo que merexia, y tambe perque era de homens baixos repetir la cosa feta; dient me no resmenys, que neguna memoria li faria del guardo quen hauia rebut, per ques deffensa, en ley enamorada, escriure ques reb satisfacio, per lo perill ques pot seguir si la letra es vista. De manera, quescrigue a Laureola, ab esta letra, les paraules seguents:
