Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/14

pera no deixarne ni una sola escapar de son sermó, y restablert lo brugit que s' habia mogut de esta manera comensá.

«Veritat es, que los pagos son grossos, y que las contribucions se 'ns menjan vius; mès si altres no 'n teniam de satisfer que 'ls posats pel govern, contents ne podriam estar d' alló mès: desgraciadament no es aixis y si esment hi posau, veureu que la peresa y vagamunderia, mès nos costa del doble de lo que al govern pagam; tres vegadas mès las disbauxas y poch seny y lo redoble las estranyesas y fal-leras. Y lo pitjor d' aixó es, que semblants pagos son de tal mena que per mès bons diputats que al Congrés enviem, no hi ha perill que 's tragan, ni tant sols se rebaixen, puig los vicis de que pervenen, escarnats los tenim en la massa de las sanchs. Ab tot, no hi ha per aixó que desesperarse, que Dèu diu á l' home.—Ajudat y t' ajudaré—es sabut que—Fa mès qui vol, que qui pot—y contra vagamundaria, disbauxas y fal-leras, existeixen tres virtuts que 's diuhen Treball Ordre y Economia.