«Que diriau, continuá, si vingués un govern y manás que tothom li cedís lo delme del temps que está en lo mon? En bona fe que tots exclamariau: «aixó no 's pot soportar: val mès que 'ns maten d' un cop». Debeu donchs tenir entés, que no hi ha ningú que no donga á la peresa la dezena part de la vida, y convindreu en que la rahó 'm sobra, si reflexionau en lo temps que invertiu posats com se sol dir de panxa al sol ó en paratges ahont lluny de guanyar, hi pert lo cos y també la butxaca, puig teniu de entendrer que—La peresa y la vagamundaria, engendran mals y escursan la vida.—
«¿Vol dir que aixó es veritat?» dirá algú de vosaltres. Tant veritat que mès no ho pot esser; sinó á la proba. No 'm negareu que 'l robell, es matzinas pel ferro, puig de poch en poch acaba ab sa fortalesa, de manera que per groixuda que sia la barra, ve que ab lo temps se fa pols. No sabeu que—Arreu penjada, 'l robell se la menja—y que—Mès lluhenta es la clau que mès toms dòna—? Donchs bè:
