Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/16

la peresa y la vagamunderia, son per lo cos, lo que per lo ferro 'l robell: recordeuvos are de que:—L' oci, com lo robell gasta mès, que lo treball—, y veureu que es veritat lo que vos he dit: y sobre tot no 'm deixará quedar malament aquell ditxo:—L' home que es peresós, per un pas ne dona dos.—
«Natural cosa es, que estimem la vida donchs bè: aixis com quan volem tenir un parell de llensols de lo bri filat durant l' ivern, no fem anar en horri lo fil, perque no podriam tenir llensols, tampoch debem malgastar lo temps, qu' es lo fil de que la vida 's teixeix. Y ab tot, quant ne perdem tambè dormint, sens recordarnos de que:—A llop dormen no l' hi entra res en dent,—y de que:—Massa que 'ns vagará per dormir quan siam al clot:—Y no cal dir que aixó pervé de no saber lo que 'l temps val, puig á cada pas sentim «malaguanyat temps que s' hi pert», quan se emplea en cosa de curt profit, y tots vosaltres haureu dit mes de quatre vegadas:—Desgraciat del temps que passa, may pus torna per mès que 's fassa.—Y encara hi ha prou ditxos que encaminats van á demostrar las ventatjas de tota mena que pervenen del poch dormir, y tots vos recordareu del que diu:—Qui á gran dia 's lleva, tot lo jorn trota,—d' aquell altre:—En ser dia