Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/17

deixa 'l llit, tindrás salut y delit—del que manifesta que—Qui 's lleva dematí te temps per tot—y per fi, del que tanta doctrina enclou en estas brèus paraulas:—De menjar poch y parlar poch y de llevarme dematí, may me n' he hagut de penedir.—
 «Lo que convé donchs, es treballar mentres tingam delit, forsa y joventut, perque altrement passará la oportunitat y boranit viola.—Qui te ofici, te benefici.—Figureuvos que volguesseu per exemple arrebassar, y no poguesseu per mancansa de sahó, tot fòra dir «si plogués»: mès á la fi ve que plou, y com que l' eina entra en la terra fins á la ullera, dieu: «vah, prou n' hi ha, demá ho farem» ja sou perduts, perqué de l' un dia al altre, aquest demá may arriba. Quan semblants intents vos passen per lo magí, recordauvos, que—Lo que's deu fèr, com mès abiat millor—que—Barba remullada es mitg afeitada—que—Feina fèta no te destorb—que—Qui no bat pel juliol no bat quan vol—que—Feina comensada es mitj acabada—y que per alguna cosa deya la vella—Cada cosa en son temps com las figas pel Agost.—
 «Tots vosaltres coneixereu molta gent que diu: «Perque 'ns tenim d' escarrassar? Hi ha mes dias que llonganissas: de un temps, un altre 'n ve.» Prou! Aixó es bo pera consolarse