de las malas anyadas que Dèu nos envia pera fernos guanyar en la terra la gloria del Cel; mes dirho aixis sens solta ni volta, ni com va, ni com costa, en bona fe que escusa se m' antoixa de mal pagador, ú obra de mal feiner al qui cap arreu li ve bè. Qui de semblant manera pensa, de segur no sap ó ha llensat al oblit, que Qui viu d' esperansas, se mor de fam—que—No s' ha de deixar de sembrar per por als aucells—que—Lo dia nubulos sols enganya al peresos—y que—Las bonas esperansas de res serveixen si son malas las anyadas.—L' un diu: «si pogués traurer la grossa de Madrit:» l'altre: «si trobaba una gerra d' unsas:» l'altre: «si l' onclu d' América 'm deixaba hereu»... Babaus! Com que res lo costaria, fòra com alló de que tant com ne plou, lo vent n' aixuga. No deuhen saber que—Mès val un aucell en la ma que cent volant.—Lo que convé es treballar mentres se pot per que—Qui cuan es jove no treballa, quan es vell dorm á la palla—y mès profit que totas las rifas, troballas y herencias, fa lo guanyat ab lo suor del front. Tampoch falta qui s' esclama dient: «la feina es mòlta, las forsas pocas, y per no haber de veurern lo cap de vall, mès val no comensar.» Donchs jo os diré, que no comensant no hi ha perill de eurern la entrega. A aquell á qui es-
