Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/19

pante la mòlta feina, li recordaré que—La perfidia mata la cassa—que—De gota en gota s' ompla la bota—que—Ab palla y temps maduran las nespras—y que—Gota á gota, l' aigua fa gorch.—
 «A tot lo dit está exposat aquell que tracta de excusar sa vagamunderia ab bonas paraulas y malas rahons; mès si fos á aixó sol... Figureuvos que la peresa es tant mandra, que un dia que estaba leri leri de morirse de fam per alló de que—Si treballas menjarás y si no dejunaras—li digueren:—«Peresa: vols sopas?—y digué—Sí—y li digueren.—Festen—y digué—No 'n vull.»—Mireu la gran bagassa si 'n te poch de senderi, y aixó que sap que—Puig lo sol no te repós, ningú deu estar ocios—que—L' aranya á filar y l' home á treballar—que—La dona que molt bada, acaba tart la fusada—que—May lo peresós tindrá, pa ni vi pera sopar—y que ja—Deya 'l Bisbe de Comenja, qui no treballa no menja.—
 «Per ultim y finalment: no diu la mateixa doctrina,—Contra peresa diligencia—¿Y saben perque ho diu? Perque sab que—La diligencia es mare de la bona ventura—y que—La cobdicia mata la fam.—Per aixó aixis com la pobresa segueix á sa mare la peresa, y derrera d' aquella ve la fam, esta se 'n