Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/20

guarda pla bè d' entrar á la casa del home treballador puig tot lo mès s' atansa al llindar de la porta. De manera que aixis com se sol dir que á porta tencada 'l diable se 'n torna, la fam, filla llegitima de la pobresa, y nèta de la peresa, aguaita en las casas pel forat del pany: veu que hi treballan y gira cua, tot dient: «no m' embolico:» veu que fan festas á santa mandra y se fica dins per acompanyarlos á cantar los goigs de sant prim. Y tampoch hi entren, en la casa del hom treballador, agutsils y notaris per' empenyorarlo ni inventariarli los bèns puig tots saben que aixis com—La peresa engendra deutes, la diligencia 'ls mata—y per aixó 's diu que—A la casa que s' hi treballa may hi falla pa ni palla—y—Qui treballa menja y va bonich lo diumenja.
 «No faltará qui diga: de manera que ni un instant nos donarem de repos?» Poch á poch: no dich jo tant, y encara que 'l glopejar es parent del beurer, no es tot hu, cremar ó posar ventosas. Vuy dir que no hi ha cap mal en reposar y mès sabent que—Qui vol ben treballar ha menester descansr,—pero deu posarse esment en que la máxima diu; descansar, y descansar significa estar cansat y mal pot estar cansat qui no s' ha entregat al treball. En fi: qui vulga disfrutar una dolcissíma satisfacció, un pler intensissim que de segur haureu