Pàgina:Lo camí de la fortuna (1868).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


IV


 «Ni bastan tampoch lo treball y l'ordre pera que marxen nostres negocis com correspon: de manera que res hauria fèt l' home, per mès que hagués treballat, y posat cuidado en sos afers, si á sa diligencia no anyadis la économia, ó com si diguessem si no sabès estalviar.
 «Present podem tenir lo que dit havem del home que per mancansa de cuidado, gasta en aplechs y festas majors lo que ha guanyat ab la suor de son front; lo que li es devé al que malversa de mica en mica lo que podria constituir un recó per la vellesa; lo que resulta de fiar á estranys lo cuidado de nostres afers y la necessitat de obrar de semblant manera fins en las cosas mes insignificants. D' aixó donchs debem deduhir, que ensemps se déu estalviar y treballar, ben entés que qui no ho fa aixis, tota sa vida será pobre y per aixó lo ditxo canta que—Qui te un ardit (centim) per vil may arribará á mil.—Que vos ne podria traurer de sentencias, que encaminadas van á demostrar la veritat de que—Diner fa diner.—¡Mès per no cansarvos me limitaré á una so-